petjades negres per un corriol blanc;
llaçades de tinta lligant la memòria;
mulates esveltes embellint el temps.
Què volen contar que no se sàpiga
si tot ja se sap.
Demanen ser les seves metgesses.
Encarnen les filles del seu neguit.
Petits cisells que tallen paisatges
gravats en tots els seus parpallejos.
Son les embostes que guarden la història .
La història que resta després de l'amor.
Són els miralls dels segons del dia.
L' estenedor dels seus sentiments
que el temps eixuga a base de fulls.
Són com les runes de tots els seus somnis.
Són el camí que fan els seus dits
per tornar a casa.
