el cel és ple de
confeti de núvol.
La neu ingràvida
mor sobre el terra,
sobre barreges d’estranyes
natures:
Als peus, el
trànsit, les llums i edificis;
al fons, estàtics
avets de pessebre.
Ens encaixem com un
gran trencaclosques,
com la neu troba el
seu lloc en les coses.
Sobre nosaltres, un
sol, s'imagina,
obert i gran, com
el nostre paraigua.
A l'Avinguda Doctor
Mitja Vila,
la neu retorna
puresa al paisatge,
retorna bellesa
ancestral, rescata
de sota el terra
d'asfalt, la natura.
Cau suau l'amor
esborrant l'antic tedi.
Cau la tristor de
les últimes tardes.
