De nena, la vida era només respirar;
ara, amb prou feines se’n recorda de fer-ho.
De nena, en va fer nou i van durar tant…;
ara, en fa quaranta i no se’n sap avenir.
De nena, aprenia les coses poc a poc;
ara, vol aprendre el que encara no ha après.
De nena, estar amb la mare era el desig més fort;
ara, el té a ell, en braços; lentament,
el bressa l’oreig innocent que respira.
Li besa la galta. Se sent al seu lloc,
a raser de l’ansietat del dia a dia. L’infant,
tan tranquil, viu els seus cinc eterns,
i aprèn, poc a poc, que la vida es respira.
