I qui va dir que crèixer fos cosa fàcil.
S'abraça al seu conill, també de broma.
Pot ser el Nadal més trist dels nou que porta.
A baix els nens riallen; ell, al llit, plora.
Avui s'ha fet més gran i això li costa:
avui el desengany li fa al cor, nosa.
S'amaga al cobrellit. No li fa nosa.
Avui anar a dormir se li fa fàcil.
Potser somiar despert és el que costa
després d'haver sabut que feia broma
el docte món adult. El carrer plora:
la màgia no el consola. Tanca la porta.
Ja no li faran por tants cops de porta
que el feien extremir; ni els nervis, nosa,
sabent que al menjador la mare plora
perquè fer de rei mag cada any no és fàcil;
i números fa el pare, no està de broma.
Despatx amb pany i clau. El gener costa.
I mira el seu germà -què poc li costa
pensar-se que un camell passi la porta
o, al seu rei preferit, barba de broma,
grimpant balcó a balcó, no el faci nosa
la túnica ni els anys.- Creure és tan fàcil...
Se sent desenganyat; s'amaga i plora.
Els ossos no fan mal; el cor, li plora
de crèixer un pam de cop. Allà a la costa
arriben en vaixell. Vulgar i fàcil.
La rua dels tres reis disfresses porta
en comptes de presents. Nostàlgia i nosa.
Ulleres d'home fet. Tot, una broma.
I quan ell sigui pare farà la broma?
potser el seu fill s'adona i potser plora.
Prò creure un sol instant no pot fer nosa:
la vida ja és prou dura i prou que costa.
Si creu en els tres mags, s'obre una porta
de màgia i d'il·lusió. Creure és tan fàcil...
Estar-se al món no és fàcil: tot sona a broma.
Obrim alguna porta quan tot trist plora!
Creguem! Que ens costa poc...
i no fa nosa.
Mabel Serra Jover
