Poema

Per què faig comes en un món sense punts
on no s'atura ni la nit per dormir;
fotografio, parpellejant els ulls,
bocins de vida aparracats pel camí?

Per què aquest flaix que m'impregna la ment,
de tant en tant, com un fort dejavu,
em torna suau, de nou, cap al cervell
i s’emmiralla en els mots que dius tu?

Què hi has de dir, que no em digui la vida,
per què editar moments dins teu, poema,
si el que és en viu és el que val la pena?

Perquè entre els mots hi ha l'olor d'una essència:
un pensament, quan encara no ho era
i vol el cor recordar quan no hi era.



Mabel Serra Jover