¿No habrá un cansancio de las cosas,
de todas las cosas,
como de las piernas o de un brazo?
Fernando Pessoa
Hi ha un cansament per quasi tot.
Una mort lenta i invencible
que deixa les coses ben nues
de la importància que tenien.
Un cansament sense l'esforç.
Que ve sol, que hi és, de sempre.
És el tedi que s'esdevé
al mes de maig quan tot ja és verd:
quan hem perdut la plenitud
del principi.
La primavera passa pàgina
acolorida i ben dotada
de brillantor i gran estridència;
però al cap i a la fi, un full;
idèntic al de l'any passat
dins de la història de la vida.
Tot esdevé un trist dejavú
de coincidències previsibles
on les flors es cansen de dir-se
igual que sempre.
