Per fi, la nit reposa.
Ja torna a ser Nadal.
I dins la cambra closa,
entre costella i carn,
on bat, a temps, la vida,
el plor del nen infant,
com un petit esglai,
a penes ens fa nosa
i, al cor, tampoc cap mal.
Jesús torna a renéixer:
reclama, any rere any,
el seu lloc al pessebre
al si del cor humà.
Ocupen l’establia
els ídols d’aquest món:
desig, alienació…
i l’àngel s’exilia
en busca del perdó.
Per fi, la nit reposa.
Ja torna a ser Nadal.
De dins el cor que s’obre,
com neix, Venus, al març,
la llum, humil, s'escampa;
Si obert de bat a bat,
amb fe, acollís l’infant:
amb fe, acollís l’infant:
no fóra ja Nadal
fins a l’eternitat?
